ALTERACIONS DE LA SUPERFÍCIE OCULAR: SÍNDROME D’ULL SEC
El síndrome de l’ull sec es tracta d’un problema molt freqüent, i que sovint va associat a altres malalties oculars.
L’ull sec és una malaltia de les llàgrimes i de la superfície ocular que origina malestar ocular, alteracions visuals i una inestabilitat de la capa llagrimal de l’ull, anomenada pel·lícula llagrimal.
Les causes que poden donar sequedat ocular poden ser vàries: l’envelliment, l’ús de lents de contacte, algunes malalties sistèmiques, traumatismes oculars, canvis hormonals i alguns fàrmacs en serien alguns exemples.
El síndrome d’ull sec normalment augmenta amb l’edat de les persones. Aquest és un problema més freqüent en dones sobretot post-menopàusiques.
Normalment és una malaltia fàcil de diagnosticar i difícil de tractar. Amb una tinció amb fluoresceïna i una llum de blau cobalt podem apreciar les lesions típiques de la sequedat ocular (queratitis puntejada superficial) (figura 1).
De cara al tractament, sovint és una patologia difícil de tractar: cal aplicar les opcions terapèutiques de manera individualitzada i valorar si hi ha altres alteracions de la superfície ocular que puguin empitjorar el procés com per exemple l’existència d’una patologia prèvia o algun altre problema a la còrnia, com per exemple una cicatriu provocada per un herpes (figura 2).
ALTERACIONS DE LA CÒRNIA
Les infeccions corneals poden comportar opacitats (leucoma) irreversibles que disminuiran greument la visió com més afectat estigui l’eix visual. Davant qualsevol inflamació del segment anterior de l’ull, s’ha de fer una consulta urgent per evitar aquest tipus de patologia.
